Cor de Carxofa a Manlleu; els Oidà: d’abril 2020

Avui, en Joan Vilamala ens ha recordat una efemèrida al seu facebook. Com que em sembla una fita històrica la publico aquí al blog per tenir-la guardada...
Gràcies Joan, per compartir un tros d'història contemporània.

També penjo aquí la galeria de fotos de'n Pepe, de quan el 2018, vam fer un homenatge a aquest fet al poble de Folgueroles. El dia de Pasqua a la tarda, a la Ricardera (enllaç)

___________________________________________________

ARA FA CINQUANTA ANYS

A les imatges podeu llegir la crònica de les caramelles de 1970.

LES CORRANDES D’EN CAROLINO

Va ser a partir de les primeres caramelles de 1968 que ens va dirigir el mestre Ernest Morató, perquè li ho vam demanar, que en Carolino va començar a despuntar, acompanyat a la guitarra per mi, com a solista de corrandes amb la seva veu de tro. La lletra de les corrandes les vam escriure en grup. Ell les interpretava tan bé que no li feia falta dur-les escrites. És més, en el foc de camp que vam fer per Sant Joan d’aquell any ens va sorprendre a tots amb la seva capacitat d'improvisació. Ens va repassar a tots! “Un noi el coll estirà/ i unes corrandes cantà./ Critica tots els presents/ i es queden tan somrients”, diu l’Auca del foc de camp, la primera auca feta per mi i dibuixada per ell.
La melodia de les corrandes que cantàvem l’havíem apresa de petits, de sentir-la dir als nois més grans com ara el meu germà Cinto. Sempre més m’ha quedat a la memòria algunes estrofes com aquesta:

De corrandes n’hem cantades
i amb aquestes faran cinc.
Alceu-me la camisa
i veureu el cul que tinc.

O com aquesta que no vaig entendre fins que vaig ser adolescent:

A l’altra banda de Figueres
vaig anar a collir bolets,
vaig trobar unes camalligues
i uns botons de calçotets.

La tornada fa: Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, oidà, oidà, per poder fer un berenar

En les caramelles de 1969 ja no dúiem els versos escrits per cantar corrandes i en Casadevall, feia i desfeia com a solista. Aquell any però les vam cantar amb una altra melodia, la d’en Josep Teixés (1) , que jo havia après al Seminari de Vic. Encara en guardo la partitura ciclostilada:

Escolteu corrandes de coses viscudes
i d’altres tingudes per un gran secret,
aquell que es molesti que no s’hi enfadi
i aquell que li agradin rigui sens parar,
que essent avui caramelles, ben net i clar,
volem dir amb corrandes allò que ens plaurà,
ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va a començar.

Com a resposta es repeteix a cada vers: 1 Gira-li, 2 Tomba-li, 3 Gira-li, 4 Tomba-li el barret ja està fet. Ai, gira-li el barret i tomba-li...

Poc pensàvem que aquestes tonades cinquanta anys després es cantarien arreu i que la primera seria coneguda als Països Catalans com a les corrandes d’en Carolino!
Per cert, en Josep no va participar en les caramelles de de 1970 ni de 1971, en què vam continuar cantant corrandes: havia mig deixat Joventut Verdaguer (en els àlbums no consta com a soci, tot i que hi col·labora com a dibuixant) perquè s’estimava més anar a veure l’Angelina, la seva futura esposa, amb qui començava a festejar.
L’interès per les corrandes per part seva i la seva habilitat en el cant improvisat, però, van fer que es mantinguessin, ja que en Josep en cantava pel seu compte en actes festius, sempre que li venia de gust. Això va fer que a partir dels anys vuitanta, gràcies a la mà d’en Xavier Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), entrés en contacte amb el Tradicionàrius. A partir de llavors ell, al costat d’en Roviretes que començava a ser reconegut com es mereixia, com a flabiolaire, en Carolino com a corrandista va passar a ser un altre folguerolenc que practicava un gènere musical en perill d’extinció. Afortunadament tots dos han creat escola i n'estem ben orgullosos!

N.B. Josep Teixés i Mestres. Músic i compositor i artista polifacètic, nascut a Barcelona també va escriure sardanes, valsos i altres composicions. Als anys 40 Teixés treballava de professor a Ripoll i hi va conèixer un company que era de Santa Eulàlia de Riuprimer. Van fer amistat i al cap d'un temps, en Teixés va anar a viure a Riuprimer. Bohemi com era, vivia a casa del seu amic. Va impulsar moltes iniciatives amb el jovent com una coral, teatre, i amb l'Associació "La Flor" va tirar endavant les caramelles i va compondre aquestes corrandes (informació rebuda de Laia Pedrol). Això explica que a finals dels anys 50 del segle passat ja es cantessin al Seminari de Vic i que encara avui es cantin en les caramelles de Vic, Folgueroles o Cabrianes, al Bages.

"Fragments d'unes memòries"

Joan Vilamala