Deprés de la pandèmia i ara que ja estem en fase 3 podem trobar-nos 20 persones en l'espai
Per sort, ens hem anat veient en streaming i hem pogut cantar alguna coseta, però tots ens notem una mica "rovellats".
dimarts, 16 de juny del 2020
dissabte, 13 de juny del 2020
Trobada Espolla Anul·lada
18a TROBADA DE CANTADORS
Benvolgudes, benvolguts,
Ens sap greu haver d'anunciar que posposem la 18a Trobada de Cantadors d'Espolla fins l'any que ve. Us recordem que la Trobada s'organitza sobretot des del voluntariat i les condicions actuals i canviants que ens imposa la situació sanitària farien impossible garantir una festa segura per a tota la gent del poble d'Espolla i els molts seguidors i glosadores que veniu cada any.
Així, sembla que enguany la corona se l'emporta el virus... O què en diu l'actual reina de les nyacres, la Núria Casals? Mireu la seva resposta
Agrairíem que féssiu difusió d'aquest missatge, ens veurem l'any 2021.
Cuideu-vos, salut i glosa!
L'equip de la Trobada de Cantadors d'Espolla
dijous, 4 de juny del 2020
Coses de gloses
La Núria comença una nova aventura, fer articles sobre glosa a la Tira, una revista digital de Ripoll.
Pots llegir l'article complet a: www.latira.cat/coses-de-gloses-1
La glosa té la melodia de 'El gitano', una variant d’aquesta cançó recollida a Beget durant els anys 1976-77 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada a 'Les cançons de Beget'.
Romanço confinat.
Un virus ens acorrala
ens força a reflexionar
cap on encarar la bala
tenim a la nostra mà.
Com a poble hem de cridar:
«No a la vida accelerada!»
La vida pot continuar
no tan sobrecarregada.
Sense sentir-te forçada
a fer un gir desagradable
en terra no cultivada
o en un terreny inestable.
Aquest terreny inestable
ja sabem que era el problema
cal fer-lo més habitable
repensant molt bé el sistema.
Cal en el confinament
i en la lluita contra el virus
ser-ne molt intel·ligent
saber per on van els tirus.
Un virus és resistent
no se’n va amb poca estona
però si el poble és persistent
és llavors quan el detona.
I quan l’arrel ha matat
la llibertat acarona,
pot tornar la sanitat
i s’esvaeix la corona!
dissabte, 16 de maig del 2020
Glosa closa a l'intagram de cor de Carxofa
Avui a l'insta de Cor de Carxofa conjuntament amb espai Mallorca, la Núria i l'Alex han cantat
Malgrat les tecnologies ens han fet passar una bona estona.
El segon run!!!
Malgrat les tecnologies ens han fet passar una bona estona.
El segon run!!!
dijous, 23 d’abril del 2020
Sant Jordi
La Immaculada ha cantat garrotíns al concert "telemàtic" de Sant Jordi, aquest any que estem confinats.
dimarts, 14 d’abril del 2020
Corrandes 2020
A Folgueroles no van deixar de sornar les corrandes.
Amb el cotxe de la brigada i uns altaveus va voltar l'audio per tot el poble.
Aprofitant l'audio que havíem fet, hem fet aquests quatre muntatges.
Esperem que us agradin.
Amb el cotxe de la brigada i uns altaveus va voltar l'audio per tot el poble.
Aprofitant l'audio que havíem fet, hem fet aquests quatre muntatges.
Esperem que us agradin.
Introducció, i el tema d'aquest any, coronavirus i les residències.
En aquest cantem sobre política general i local.
Cantant al poble de Folgueroles
Cantant sobre on cal comprar i comiat de la cantada.
dimarts, 7 d’abril del 2020
50 anys de corrandes a Folgueroles
Avui, en Joan Vilamala ens ha recordat una efemèrida al seu facebook. Com que em sembla una fita històrica la publico aquí al blog per tenir-la guardada...
Gràcies Joan, per compartir un tros d'història contemporània.
Gràcies Joan, per compartir un tros d'història contemporània.
També penjo aquí la galeria de fotos de'n Pepe, de quan el 2018, vam fer un homenatge a aquest fet al poble de Folgueroles. El dia de Pasqua a la tarda, a la Ricardera (enllaç)
___________________________________________________
ARA FA CINQUANTA ANYS
A les imatges podeu llegir la crònica de les caramelles de 1970.
LES CORRANDES D’EN CAROLINO
Va ser a partir de les primeres caramelles de 1968 que ens va dirigir el mestre Ernest Morató, perquè li ho vam demanar, que en Carolino va començar a despuntar, acompanyat a la guitarra per mi, com a solista de corrandes amb la seva veu de tro. La lletra de les corrandes les vam escriure en grup. Ell les interpretava tan bé que no li feia falta dur-les escrites. És més, en el foc de camp que vam fer per Sant Joan d’aquell any ens va sorprendre a tots amb la seva capacitat d'improvisació. Ens va repassar a tots! “Un noi el coll estirà/ i unes corrandes cantà./ Critica tots els presents/ i es queden tan somrients”, diu l’Auca del foc de camp, la primera auca feta per mi i dibuixada per ell.
La melodia de les corrandes que cantàvem l’havíem apresa de petits, de sentir-la dir als nois més grans com ara el meu germà Cinto. Sempre més m’ha quedat a la memòria algunes estrofes com aquesta:
La melodia de les corrandes que cantàvem l’havíem apresa de petits, de sentir-la dir als nois més grans com ara el meu germà Cinto. Sempre més m’ha quedat a la memòria algunes estrofes com aquesta:
De corrandes n’hem cantades
i amb aquestes faran cinc.
Alceu-me la camisa
i veureu el cul que tinc.
i amb aquestes faran cinc.
Alceu-me la camisa
i veureu el cul que tinc.
O com aquesta que no vaig entendre fins que vaig ser adolescent:
A l’altra banda de Figueres
vaig anar a collir bolets,
vaig trobar unes camalligues
i uns botons de calçotets.
vaig anar a collir bolets,
vaig trobar unes camalligues
i uns botons de calçotets.
La tornada fa: Oidà, oidà, ompliu-nos la cistella, oidà, oidà, per poder fer un berenar
En les caramelles de 1969 ja no dúiem els versos escrits per cantar corrandes i en Casadevall, feia i desfeia com a solista. Aquell any però les vam cantar amb una altra melodia, la d’en Josep Teixés (1) , que jo havia après al Seminari de Vic. Encara en guardo la partitura ciclostilada:
Escolteu corrandes de coses viscudes
i d’altres tingudes per un gran secret,
aquell que es molesti que no s’hi enfadi
i aquell que li agradin rigui sens parar,
que essent avui caramelles, ben net i clar,
volem dir amb corrandes allò que ens plaurà,
ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va a començar.
i d’altres tingudes per un gran secret,
aquell que es molesti que no s’hi enfadi
i aquell que li agradin rigui sens parar,
que essent avui caramelles, ben net i clar,
volem dir amb corrandes allò que ens plaurà,
ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va a començar.
Com a resposta es repeteix a cada vers: 1 Gira-li, 2 Tomba-li, 3 Gira-li, 4 Tomba-li el barret ja està fet. Ai, gira-li el barret i tomba-li...
Poc pensàvem que aquestes tonades cinquanta anys després es cantarien arreu i que la primera seria coneguda als Països Catalans com a les corrandes d’en Carolino!
Per cert, en Josep no va participar en les caramelles de de 1970 ni de 1971, en què vam continuar cantant corrandes: havia mig deixat Joventut Verdaguer (en els àlbums no consta com a soci, tot i que hi col·labora com a dibuixant) perquè s’estimava més anar a veure l’Angelina, la seva futura esposa, amb qui començava a festejar.
L’interès per les corrandes per part seva i la seva habilitat en el cant improvisat, però, van fer que es mantinguessin, ja que en Josep en cantava pel seu compte en actes festius, sempre que li venia de gust. Això va fer que a partir dels anys vuitanta, gràcies a la mà d’en Xavier Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), entrés en contacte amb el Tradicionàrius. A partir de llavors ell, al costat d’en Roviretes que començava a ser reconegut com es mereixia, com a flabiolaire, en Carolino com a corrandista va passar a ser un altre folguerolenc que practicava un gènere musical en perill d’extinció. Afortunadament tots dos han creat escola i n'estem ben orgullosos!
Per cert, en Josep no va participar en les caramelles de de 1970 ni de 1971, en què vam continuar cantant corrandes: havia mig deixat Joventut Verdaguer (en els àlbums no consta com a soci, tot i que hi col·labora com a dibuixant) perquè s’estimava més anar a veure l’Angelina, la seva futura esposa, amb qui començava a festejar.
L’interès per les corrandes per part seva i la seva habilitat en el cant improvisat, però, van fer que es mantinguessin, ja que en Josep en cantava pel seu compte en actes festius, sempre que li venia de gust. Això va fer que a partir dels anys vuitanta, gràcies a la mà d’en Xavier Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), entrés en contacte amb el Tradicionàrius. A partir de llavors ell, al costat d’en Roviretes que començava a ser reconegut com es mereixia, com a flabiolaire, en Carolino com a corrandista va passar a ser un altre folguerolenc que practicava un gènere musical en perill d’extinció. Afortunadament tots dos han creat escola i n'estem ben orgullosos!
N.B. Josep Teixés i Mestres. Músic i compositor i artista polifacètic, nascut a Barcelona també va escriure sardanes, valsos i altres composicions. Als anys 40 Teixés treballava de professor a Ripoll i hi va conèixer un company que era de Santa Eulàlia de Riuprimer. Van fer amistat i al cap d'un temps, en Teixés va anar a viure a Riuprimer. Bohemi com era, vivia a casa del seu amic. Va impulsar moltes iniciatives amb el jovent com una coral, teatre, i amb l'Associació "La Flor" va tirar endavant les caramelles i va compondre aquestes corrandes (informació rebuda de Laia Pedrol). Això explica que a finals dels anys 50 del segle passat ja es cantessin al Seminari de Vic i que encara avui es cantin en les caramelles de Vic, Folgueroles o Cabrianes, al Bages.
"Fragments d'unes memòries"
Joan Vilamala
Subscriure's a:
Missatges (Atom)