dimarts, 2 de març del 2021

La presa de Lleida, de Lleida? segur?

La glosa no s'ha aturat malgrat tot el desgavell d'aquests temps convulsos. Cultura, pandèmia... tot això i més a l'article de la Núria a:  https://latira.cat/coses-de-gloses-7/

La presó de Lleida.

La presó de Lleida.
A la ciutat de Lleida
hi ha una presó
on tanquen entre reixes
petita, bonica
versos d’una cançó
lireta, liró.

Ara volen silenciar-la
de pressa, tant sí com no
i del que no s’adonen
petita, bonica
és que en fan més ressò
lireta, liró.

Empresonant el poble
sou el depredador
p(e)rò aviat sereu la presa
petita, bonica
no tindrem compassió
lireta, liró.

Canteu, canteu-ne presos
acabeu la cançó
aquesta és la vostra arma
petita, bonica
llibertat d’expressió
lireta, liró.

#LlibertatPabloHasél

dimecres, 23 de desembre del 2020

Fum, fum, fum... Fot, fot, fot

Arriba Nadal i un nou article de la Núria, corrandes de pastorets, cançons tradicionals.. si voleu llegir l'article aneu a http://www.latira.cat/coses-de-gloses-6



Fum, fum, fum.

Fum, fum, fum.
El vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum (bis)
Ara que s’acaba l’any
no podem caure en el parany
El dos mil vint s’ha esfumat
toca veure la realitat.
Fum, fum, fum.

Aquí dalt de la muntanya
fum, fum, fum (bis)
Hi ha qui compra, hi ha qui es passa
hi ha qui sempre en fa un gra massa
i tot aquest consumisme
alimenta el capitalisme.
Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum (bis)
No apostant per la cultura
i aplicant restricció dura
la pandèmia hem aturat
no us hem pas pres la llibertat.
Fum, fum, fum.

Nit enllà el sol desperta
fum, fum, fum (bis)
Desigualtats que fan por
per això cridem que no és no!
Les dones seguim lluitant
lluita que ens va empoderant.
Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum (bis)
Està tot contaminat
amb la petjada que hem deixat
una societat poc neta
que es carrega el planeta.
Fum, fum, fum.

Déu nos do unes santes festes,
Fum, fum, fum (bis)
Faci fred, faci calor,
serà millor, serà millor,
carregar-nos de paciència
i activar bé la consciència.
Fum, fum, fum.

diumenge, 15 de novembre del 2020

Qui glosa els seus mals espanta - treball a l'institut

 Aquesta vegada l'article ens parla de la tasca que està fent aquest any a l'institut de Folgueroles, continua parlant de la importància de la glosa a l'educació. Si el voleu llegir, aneu a https://latira.cat/coses-de-gloses-5/

Com no pot ser d'altar manera, fa la introducció que ens és tant propia també a les trobades de Manlleu i és la típica que fan tant a Folgueroles com a la Coral Xicalla de Vic quan canten corrandes.

La melodia de la glosa que fa son les corrandes de Folgueroles o de'n Carolino.


Qui glosa els seus mals espanta.

Es comença a notar el fred
aules plenes com un ou
l’important és deixar obert
així l’aire es remou.

Molts esforços hem de fer
per guanyar al virus la guerra
i a sobre els hi sembla bé
que els profes fem PCR.

Una amb ganes ho enfronta
faci calor o faci rasca.
Malgrat no ens tinguin en compte
seguim fent la nostra tasca.

Mirant les xarxes socials
t’assabentes de la cosa
per anar espantant els mals
fem un projecte de glosa.

Per gaudir del que estàs fent
creure en el que fas preval.
Transformant l’ensenyament
així el temps és un regal.

dimarts, 6 d’octubre del 2020

Glosa a les aules... tot és possible

Un altre article de la Núria, aquest cop parla de les aules i la glosa com a recurs pedagògic. Per llegir-lo tot aneu a https://latira.cat/coses-de-gloses-4/

La glosa la fa amb la Cançó de les balances de l'Ovidi Montllor 




Revolta a les aules.

Després d’aquest temps viscut,
quasi mig any ha passat,
ocupats amb la salut
el moment per fi ha arribat
de nou entrar a l’institut
i veure tot l’alumnat.

Altre cop vida a les aules
amb la incertesa de l’ara
distància, mans són les baules
es fa estrany, almenys encara,
llegir en mirades paraules
conèixer-nos per mitja cara.

Un món encara confós
una incoherència que cansa
en un sistema galdós
serem riera que avança
les angoixes i les pors
pintarem amb esperança.

I per fi podem comprendre
què és important en el fons
sabem que importa aprendre
com gestionar emocions.

dijous, 3 de setembre del 2020

Trobades a Manlleu explicades per la Núria.

Tercer article a la Tira!

Aquest cop parla de l'embarcador del Ter, un dels nuclis a l'estiu on cantem i on ampliem cada any el públic i la gent que estima la glosa.

Llegeix tot l'article a: https://latira.cat/coses-de-gloses-3/

Glosa sense música i amb cinc síl.labes. Pentasíl·labs, sí. Perquè ens atrevim amb tot.



3 + u.

Uns ulls clucs d’un nyu
u-ú-uh, lluny, un duc
turc, súmmum gurú
d’un bru, duu un cuc.

Un mur d’uns brucs tus
bub-bub, gruny, bum-bum
un múscul d’un rus
brusc surt. Punt. Un llum!

Tu, tu! Un cuscús?
pur gust lluu, xup-xup,
hummus, búrgul, lluç,
xucrut, suc… Mmmm! Mut!

Curull, d’un musc, muny,
muny… Brull d’un mul. Put
sulfurs, grums. Un juny.
Ups! Cu-cut, cu-cut.

Munts d’un rusc, zum-zum.
Uns brucs, just, un mur
llurs punys, nuls. Un núm.
cucurull d’un truc futur.

dijous, 16 de juliol del 2020

Coses de glosa: "de virus i hostes"

Segon artícle de la Núria, aquesta vegada ens parla dels diversos formats on podem trobar glosadors que cantem.

Combats, trobades, mostres... amb un convit final. Llegeix l'article complet a: http://latira.cat/coses-de-gloses-2

La glosa és cantada amb la melodia de la cançó ‘Aigua Gelida’, una havanera de l’Empordà i ens parla de l'actualitat.




De virus i d’hostes.

El virus de la punyeta
ens pren el sentit comú
pel carrer amb mascareta
i dins els locals ningú.
Així anem guanyant pors
fins a caure en un abisme.
No tindrem festes majors,
tanmateix tindrem turisme.

Un cúmul de fets absurds
no tenim clara la pista
ens volen creients i muts
que perdem el món de vista.
Sembla que hi ha algun rebrot
i que potser en venen més,
no és pel turisme, no et fot!
És culpa dels temporers!

Colla de fets molt insans
i mil mentides ens colen
cada dia pels mitjans
ens expliquen el que volen.
Existeix el Sars-CoV-2,
això és una realitat,
molt seny i fora les pors
amb què ho tenen maquillat.

Un maquillatge fatal
color de capitalisme
que és un virus que fa mal
i ens fa viure en l’egoisme,
un virus sense vacuna
d’èpoques molt primitives
que sols pot tenir una cura:
les cures pal·liatives.

Perquè mori el capital
d’aquest món d’una vegada
hi ha un secret principal
la cura no és complicada.
És un virus que és un pal,
fer fora el capital costa.
El món està terminal
ens cal ja la mort de l’hoste!


dimecres, 8 de juliol del 2020

Tornem a l'embarcador


Avui, hem tornat a l'embarcador, com cada estiu, des de fa 6 anys. la glosa surt del niu.
La intenció és anar-hi cada dimecres i fer-hi unes bones cantades. 
Ja sabeu que us podeu afegir a la rotllana.
Us hi esperem!