Ens han convidat a participar a la Primavera Encantada. Al voltant de Sant Jordi se celebren actes culturals. Aquest any, malgrat la pandèmia, s'ha tornat a fer.
Vam tenir en Quim Camprubí Verdaguer de Ponicana i sonador, ens van encantar les proves que va fer-nos. Al voltant de St Jordi la majoria. Des de cantar cooperativament la llegenda de St Jordi fins a donar-nos llibres personalitzats i cantar sobre ells.
Us deixem alguna foto i uns videos que ens han fent a mans.
Aquest any en Carolino ens va espantar... va agafar el ditxos virus i el vam tenir hospitalitzat, passant per la UCI. Per sort, va tornar a casa pels vols de Nadal. Ens havíem anat trucant però no l'haviem sentit cantar encara. Aquesta tarda hi hem tret el cap i ens hem alegrat que està pràcticament com sempre.
Haviem de demanar permís per cantar els altres i no ha faltat el tema més verd.
Ens hem alegrat molt de veure'l tant bé!
La glosa no s'ha aturat malgrat tot el desgavell d'aquests temps convulsos. Cultura, pandèmia... tot això i més a l'article de la Núria a: https://latira.cat/coses-de-gloses-7/
La presó de Lleida.
A la ciutat de Lleida
hi ha una presó
on tanquen entre reixes
petita, bonica
versos d’una cançó
lireta, liró.
Ara volen silenciar-la
de pressa, tant sí com no
i del que no s’adonen
petita, bonica
és que en fan més ressò
lireta, liró.
Empresonant el poble
sou el depredador
p(e)rò aviat sereu la presa
petita, bonica
no tindrem compassió
lireta, liró.
Canteu, canteu-ne presos
acabeu la cançó
aquesta és la vostra arma
petita, bonica
llibertat d’expressió
lireta, liró.
Arriba Nadal i un nou article de la Núria, corrandes de pastorets, cançons tradicionals.. si voleu llegir l'article aneu a http://www.latira.cat/coses-de-gloses-6
Fum, fum, fum.
El vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum (bis)
Ara que s’acaba l’any
no podem caure en el parany
El dos mil vint s’ha esfumat
toca veure la realitat.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
fum, fum, fum (bis)
Hi ha qui compra, hi ha qui es passa
hi ha qui sempre en fa un gra massa
i tot aquest consumisme
alimenta el capitalisme.
Fum, fum, fum.
Qui dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum (bis)
No apostant per la cultura
i aplicant restricció dura
la pandèmia hem aturat
no us hem pas pres la llibertat.
Fum, fum, fum.
Nit enllà el sol desperta
fum, fum, fum (bis)
Desigualtats que fan por
per això cridem que no és no!
Les dones seguim lluitant
lluita que ens va empoderant.
Fum, fum, fum.
El vint-i-cinc de desembre
fum, fum, fum (bis)
Està tot contaminat
amb la petjada que hem deixat
una societat poc neta
que es carrega el planeta.
Fum, fum, fum.
Déu nos do unes santes festes,
Fum, fum, fum (bis)
Faci fred, faci calor,
serà millor, serà millor,
carregar-nos de paciència
i activar bé la consciència.
Fum, fum, fum.
Aquesta vegada l'article ens parla de la tasca que està fent aquest any a l'institut de Folgueroles, continua parlant de la importància de la glosa a l'educació. Si el voleu llegir, aneu a https://latira.cat/coses-de-gloses-5/
Com no pot ser d'altar manera, fa la introducció que ens és tant propia també a les trobades de Manlleu i és la típica que fan tant a Folgueroles com a la Coral Xicalla de Vic quan canten corrandes.
La melodia de la glosa que fa son les corrandes de Folgueroles o de'n Carolino.
Es comença a notar el fred
aules plenes com un ou
l’important és deixar obert
així l’aire es remou.
Molts esforços hem de fer
per guanyar al virus la guerra
i a sobre els hi sembla bé
que els profes fem PCR.
Una amb ganes ho enfronta
faci calor o faci rasca.
Malgrat no ens tinguin en compte
seguim fent la nostra tasca.
Mirant les xarxes socials
t’assabentes de la cosa
per anar espantant els mals
fem un projecte de glosa.
Per gaudir del que estàs fent
creure en el que fas preval.
Transformant l’ensenyament
així el temps és un regal.
Un altre article de la Núria, aquest cop parla de les aules i la glosa com a recurs pedagògic. Per llegir-lo tot aneu a https://latira.cat/coses-de-gloses-4/
Després d’aquest temps viscut,
quasi mig any ha passat,
ocupats amb la salut
el moment per fi ha arribat
de nou entrar a l’institut
i veure tot l’alumnat.
Altre cop vida a les aules
amb la incertesa de l’ara
distància, mans són les baules
es fa estrany, almenys encara,
llegir en mirades paraules
conèixer-nos per mitja cara.
Un món encara confós
una incoherència que cansa
en un sistema galdós
serem riera que avança
les angoixes i les pors
pintarem amb esperança.
I per fi podem comprendre
què és important en el fons
sabem que importa aprendre
com gestionar emocions.
